8 de març

Arribarà prompte,
sent la revolució que provoquen
els crits de les seues proclames.
Les veig enarborar voluntats
i agitar raons per les quals lluitar.
Ja són ací a escassos metres de mi.
En els seus ulls un desig ardent de llibertat,
d’enterrar la submissió que les encadena.
Rebutgen una vida que les cosifique per ser dona.
Mans tendres, punys ferms.
Una voluntat les mou:
llibertat per a estimar sense condicions,
sense falses promeses,
sense enganys.
Veig l’esperança gravada a foc
en els seus rostres,
mentrestant,
m’aparte; per a deixar-les pas.
Carreguen mil causes donades per perdudes,
totes, amb dignitat.
Orgull de classe,
patiment obrer,
treball precari. Sempre d’excusa.
Són el present imparable.
No sentir el mateix
seria faltar a la veritat.
Jo, un aliat.