Arxiu diari: 18 Juny 2020

Tempesta d’estiu


Com una muntanya:alta, enorme, desmesurada, colossal.Un pedestal, una epifania, un miracle;un déu fals.No hi ha déus.Les aparences enganyen.Desertar de l’exèrcit de xifres,baixar a la vall,començar de zero,no donar-se importància,portar llum,acomodar-se en les ombres,refugiar-se en la soledat,florir en març.Sóc l’erosió del … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui | Deixa un comentari