Autodidacta


El cor en el cel
els peus lligats
als engranatges del sistema.
Experiències amargues,
expert en fracassos;
autodidacta de vocació.

Escrivim vivències a peu de carrer,
altres, acomodats per la vanitat del progrés,
senyalen però, no observen,
donen lliçons sense patir el dol.
No els culpe, l’orgull cegà a Ícar.
No volem, toquem terra i
compartim una consciència de classe.

Escrivim, i, compartir paraules
és el nostre sou.
Necessitem el contacte de la realitat.
La pau, bella utopia,
no s’entén sense l’alegre esperança,
d’una terra promesa a força de suor i sang.

Escrivim. Som la veu del carrer,
mil oficis a les espatlles, mil coneixements diferents.
No tots arribem al cim, no tots desitgen fer-ho.
La societat ha de recordar, que té vida, més enllà del mercat.
El savi no és savi perquè sap,
ho és, perquè aprén. Sempre buscant.

Landon-IcarusandDaedalus

Quant a atticuscrow

Un cúmul d'imperfeccions que creen una imperfecta perfecció
Aquesta entrada ha esta publicada en Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari