Substància primordial


Estat absurd i coherent,
la matèria abans de l’existència.
Desorde subatòmic,
elements en conflicte.
Moviment aleatori de partícules
en suspensió.
Llum!! Radiació visible.

No parle de l’orde involuntari,
imposat a traïció.
Línia en cercles.
Bucle infinit
cercant l’autodestrucció.
Impostura artística.
Literatura infantil.

L’ésser humà no és
cap rei de la creació.
Confusió destructora,
desolació emocional.
Crisi d’identitat.
Animal inorgànic que muda de pell
per canviar de forma.

Univers, força imparable.
L’existència no té cap sentit,
si no li’l donem nosaltres.
La vida és un accident.
Tu i jo víctimes d’un sense sentit.
Ens atrau, ens abrigalla,
ens despulla…

Ens mostrem nus, en el centre de l’huracà.
Abraçats i solitaris
convivim en un planeta en constant rotació.
Vibrem com notes, dins,
d’un pentagrama líquid, som ones…
Plorem, riem, sentim.
Anomalies en el sistema.

Conscients de la inconsciència;
Som mortals i ens oblidem
del que significa.
Ens besem, ens tolerem, ens estimem.
Som el producte d’una bella dansa.
Bella, terriblement bella.
L’espiral ens arrossega.

Besos

Boca en boca

Quant a atticuscrow

Un cúmul d'imperfeccions que creen una imperfecta perfecció
Aquesta entrada ha esta publicada en Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari