Conversacions amb Hamlet

És foc o gel?
Allò, que crema les parets més profundes de l’ànima.
Consumix els records morts i les promeses oblidades.
Es desfan, note com s’enfonsen els pilars,
les deïtats s’ofeguen en un mar de flames.

A les nits s’escolten els crits,
l’eco de les paraules que mai s’han pronunciat.

És foc o gel?
Allò, que força el moviment i impedix al pensament,
restar quiet.
No ho sé, desconec el seu origen, però, és ben cert
que es tracta d’un deute silenciat pel pas del temps.

És foc o gel?
Allò que ens somriu des de l’infern.