Vibració quàntica


Accidents a escala còsmica.
Apareix el món,
milers d’anys després apareix la vida.
Finalment la humanitat.
Som un accident.

Univers de caòtica melodia.
Passat vibrant en forma de música,
raspant delicadament les cordes
de les realitats.
Totes les dimensions s’unixen en una,
tu, eres testimoni de la meua presència.
Realitat, resultat de totes.
Vibració quàntica sacseja l’existència.
Agita la matèria,
dóna forma a les ànimes.
La vida sospira.
Llavor sembrada,
arbre ferm
i fruit madur.
El vell orde agonitza,
el nou orde no servix.
Som déus i cendra,
l’anomalia i la incertesa.
No dubtes, tot vibra.
Matèria finita,
energia interrompuda.
La vibració sosté la creació.

diosinvita

Quant a atticuscrow

Un cúmul d'imperfeccions que creen una imperfecta perfecció
Aquesta entrada ha esta publicada en Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Poesia en valencià, Sentencies, Soliloqui. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari