Accidents a escala còsmica.
Apareix el món,
milers d’anys després apareix la vida.
Finalment la humanitat.
Som un accident.
Univers de caòtica melodia.
Passat vibrant en forma de música,
raspant delicadament les cordes
de les realitats.
Totes les dimensions s’unixen en una,
tu, eres testimoni de la meua presència.
Realitat, resultat de totes.
Vibració quàntica sacseja l’existència.
Agita la matèria,
dóna forma a les ànimes.
La vida sospira.
Llavor sembrada,
arbre ferm
i fruit madur.
El vell orde agonitza,
el nou orde no servix.
Som déus i cendra,
l’anomalia i la incertesa.
No dubtes, tot vibra.
Matèria finita,
energia interrompuda.
La vibració sosté la creació.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.