Sents.

Sense paraules, només mirades,
sentiments que fugen per trobar-se.
Alguna cosa dins del cos
em du a empentes cap tu.
Una força desconeguda,
naix del cor.

Sents??
És com volar, tocant terra,
l’essència que guardàvem,
ara forma part de les nostres pells.
Els besos ansiosos devoren,
tendres passions de foc i vent.

Cada foscor necessita una llum diferent.
No tornàrem a ser el mateix…

El descans és una lluita perduda,
la existència, es mou i amb ella el canvi (permanent).
Tu i jo hem trencat les cadenes
que ens lligaven a esta mort.
Som bells, som el deute i el regal.
Junts, de la mà, obrirem un camí nou.

Sents??
És l’ànima d’una vida nova.
Una llavor arrela en les profunditats,
d’este univers.
Una flor que s’obri, quan ens trobem.