Bes

Remor de mar
ones que trenquen
perfums suaus
omplin de sang
i alimenten el cor.
Les essències són lliures
confluïxen, es barregen
en una mateixa existència.
Els braços
es mouen
buscant un abraç.
Els ulls
es fonen
en una mirada.
La pell
té el tacte del plaer
i els cossos
es freguen
per trobar un calor,
que no és el d’ells.
Les mans
palpen, toquen, acaronen
t’aparte els cabells,
em mires als ulls,
és una atracció a dos veus.
Les boques s’observen
es contemplen, es desitgen
demanen tastar
el que no és seu.
La passió que estima
no espera
i els llavis
s’unixen en un bes.
Un sol bes,
un primer bes,
del que mai tindre prou
aquell que mai, oblidaré.