Endogàmia social (fragment)

La malaltia es mou, es belluga entre imatges congelades, és una malaltia que et mata i una volta mort ni te n’adones. Els morts ballen, no són conscients que estan morts, s’agiten, tenen convulsions, la sang no fluix i el cervell funciona dins d’un circuit tancat, no hi ha corrent però les neurones s’il·luminen de manera intermitent incapaces de subministrar llum. La malaltia es mou, ens infecta, no hi ha vacuna a la venda, només els humils es poden salvar i a qui li importa? Si la terra s’ofega amb l’aigua corrupta d’un got buit i foradat. La malaltia és mou. L’escena es repeteix, la música no sona, els sons són callats i els morts ballen i s’acomiaden de la vida al voltant d’un taüt que porta el nom del déu dels suïcidats.

Coses que es veuen al morir-se la nit…