Tots som aliment (Humor caníbal)

Dia 30

Any 2015, en una illa deserta del Pacífic, dos persones han sobreviscut a un naufragi. L’illa no és molt més gran que ho puga ser Eivissa. Fa exactament 30 dies que estes persones continuen a l’espera i amb esperances de que algun equip de rescat els traga d’allí. Ambdues persones es giten eixa mateixa nit del dia que fa trenta, exhaustes i desnodrides. Sort de l’existència d’un petit llac d’aigua dolça. De no estar, hagueren mort deshidratats segurament.

Dia 31

A primera hora del matí l’individu número 1 rep un fortíssim colp al cap que el deixa inconscient. Al cap de dues hores es desperta a causa del dolor que li provoquen les brases amb les que l’individu número 2 li està cremant i cicatritzant part de la cama dreta. Espantat i rabiant de dolor crida a l’individu número 2. Al mateix temps comprova que es troba immobilitzat lligat a un tronc. En mig d’esta dantesca escena s’estableix entre l’individu número1 i l’individu número 2 un pertorbador diàleg que seguix així:
N1 – Què collons estàs fent!! Què no estàs bé del cap!! Per què m’has tallat la cama? Per què em cicatritzes amb foc?? La puta que et va parir!! Quin dolor!!
N2 – M’has de perdonar eres tu o jo. Vaig a alimentar-me de tu.
N1 – Tu no eres d’ideologia vegana o dus una dieta vegetariana? Dispensa’m saps que mai he sabut distingir-ho. Va!! Que açò no acabarà bé. Aiiii quin mal!!
N2 – Calla cony!! Al cap i a la fi, no som els dos aliment? No ho sé com acabaré però, per a tu ja has començat malament. – S’escolta el colp d’una branca impactar en un recipient buit i l’individu 1, callà en sec.

Dia 32
L’individu número 1 suplica al número 2 que el mate i l’individu número 2 es nega. Argumenta que cal mantindre l’aliment en vida perquè es conserva millor. Pensa que ha d’alimentar-se bé, perquè està embarassada i no vol perdre el fill dels dos.