“…Una barca sense rems, ni vela, ni tampoc timó. L’animal continua viu i sembla recuperar l’alè per moments. Provenint de l’horitzó un cant invisible comença a sonar fent vibrar sinuosament les membranes de la realitat, envoltant-te els sentits. Et posseïx. Et captiva de tal manera que necessites conéixer la seua procedència. La font d’on emana esta veu. No penses, no sents, no formes part. Eres part. Camines cap al mar en recerca de tu. Els bessons fa estona que no s’albiren per cap costat i la fera que ja s’ha recuperat de l’esforç et mira. En el rostre es dibuixa un estrany somriure de llop que amb respecte et desitja bon viatge.
L’aigua t’aplega fins al turmell. Està decidit. T’endinses; res et preocupa, res et destorba. Eres camí dins d’un camí…”
L'Apòstol Deïcida 
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.