Origens I

L’arbre de la saviesa
té el seu origen en les arrels.
Si nosaltres som el fruit?
Què ha passat?

El vent arrossega la pols
de civilitzacions arcanes,
s’escampen pel món, les respirem,
partícules velles en contacte amb les noves.

Aigua de mar que abans era part del cel.
Dissols el verí i amb sal conservem
el brau-mare, ens necessitem els dos mons.
Pluja o llàgrima, verd o tardor.

El foc, és la joventut de la cendra.

Terra que sosté l’arbre de la saviesa,
les seues arrels es nodriran de les meues restes.
Tot el que ha viscut, viu;
tot el que ha mort viurà.