Ànima lliure (inspiració després de l’impacte)

La realitat es convulsiona al teu pas,
les ones vibratòries es mouen per l’espai;
s’expandixen fent tremolar
les parets invisibles de l’existència.
Les formes s’agiten, la màgia ho impregna tot,
la llum es dividix en colors
de matisos secrets, alhora, que els àtoms
col·lisionen entre elles, explotant,
com xicotets focs artificials.

L’univers dansant davant de mi.

Ulls salvatges, selvàtics, intensos,
profunds, d’essència serena.
Pell color canyella,
artesania de l’orient llunyà.
Desprén el perfum
de licors temptadors.
Són sabors ocults,
amaguen l’essència
d’un món inexplorat.

Tot està quiet i es mou.

El temps es ralentitza
fent que tot vaja més ràpid
fora de l’esfera que ha absorbit
la meua ànima i el meu cos.
En començar a fluir les paraules
dels teus llavis felins;
una atracció gravitatòria
fa que la ment done voltes
al voltant de l’exuberància de les teues formes.

Una força de la natura em murmura al cau de l’orella:

Esta sóc jo.
El to, el timbre, la veu,
és colpidor i terriblement sincer.
És tan bell, no amagar-se.
Així i tot, hi ha un oceà
verd esmaragda, tant profund
com inspirador, tant misteriós
com alegre.
Una voluntat, una determinació, una mirada,
un bell parany on residix l’origen que ho mou tot.

És l’ànima retornant a les arrels del bosc.