Nexes

Si vols que et parle d’amor
cal sentir com es fon
el gel en l’interior del cor.
Cal ser la gota
que sustenta l’arbre,
ser l’arbre que alimenta el fruit.

Fruit, que abraça la mare.
Ocell que sobrevola l’oceà;
emigrant viatger en recerca de llar.
Trajecte ple d’estacions-enllaç,
parada obligada, inici, d’un misteriós destí.

S’ha de gaudir del viatge i s’ha de digerir.
Tot un silenci, tot un somni callat,
alimenta el soroll que nodreix un bes.
Si vols comprendre t’has d’alçar amb força,
formar part de la mainada.

Pregunta si vols saber;
escolta i observa al teu voltant.
Parlem i donem forma
a paraules que ordenen
odien, enganyen, traeixen,
paraules desvirtuades que entretenen
les ments sense madurar
i al cor deceben.

Però, quan paraula i fets
van de la mà seràs conscient.
També els versos porten passions,
fracassos que són lliçó,
experiències i errors, vida, poesia, calor.

Salms conciliadors d’una religió sense déu.
Si vols que et parle d’amor
s’ha de ser món.
Un element solitari unit a l’univers.
Sentir, sentir, com si fos el primer dia
com si fórem xiquets.

L’amor t’aclapara.
Seguix una lògica estranya,
una llei caòtica,
ancestral i secreta.
Només els que senten
poden conéixer amb profunditat.

Estimar és saber que també pot passar.
Sols els que viuen
no busquen raó per fer-ho.
Sentir amb l’ànima
escoltar, i, en silenci ballar,
respirar, i, engolir malsons.

Assimilar la por per
compartir la intensitat de la vida en plenitud.
Volar i no tindre cap destí escrit.
Pensar sense sentir
és pensar.

Pensar i sentir és comprendre.
Sentir…
La llibertat de respirar.
No anheles el que mai podràs veure
allò, al que mai li escoltaràs la veu
i no podràs palpar la seua sedosa pell.

Amor tan gran, com tu ho pugues ser.
Amor que suma mai resta.
Per què?
Per a què vols posseir el sol?
Si et cremaràs les mans…

Si vols que et parle d’amor,
has d’entendre, que tu,
formes part d’ell.

Camí / Oceà