Valediction (valedicció)

Fa temps tot fluïa
i la realitat fluctuava
entre alegries i plors.
Les llàgrimes tenien millor sabor.
La primera versió de mi mateix,
la que vaig perdre pel camí prohibit.
Aquella sensació de llibertat infantil
restava en estat de letargia,
tancada, en la zona morta de l’oblit.
Deixes de somiar despert.
El romanticisme és una ideologia perillosa,
el sentimentalisme és un suïcidi.
El cor perdona el pecat innocent,
el seny compren les males eleccions.

Abans, s’ha de baixar
fins a les portes de l’infern.
Època de desconnexió.
Et retraus mentre el temps
s’estira quan la tristesa està present
i s’encongix en els moments d’alegria.
L’ostracisme social oprimix.
La tristesa obliga a encorbar el cos;
protegir el que et queda d’integritat.
Tancar els ulls.
És hora de la reflexió.
Mil versions d’u mateix,
un sol lligam.
L’origen i el present
es tornen a connectar.
Conéixer…
acceptar…
superar…

Desfer com paper mullat
la imatge de la gran mentida:
Felicitat perpetua.
Apreciar el valor de saber sofrir.
Ha passat tant de temps…
Mirar a l’espill,
retrobar la mirada
de l’origen de la font
d’on provinc, d’allò que era,
d’açò; que sóc:
El resultat d’unes decisions.
Amb temor retornaré al camí,
controlant la por,
direcció endavant.

En recerca d’un hivern temperat,
necessari dolor passatger.
Buscar la calma de la brisa estival
serpentejant pels camps d’arròs.
Assaborir llàgrimes més dolces.
Entendre que la capacitat d’assumir els errors
definix a la persona.
Ara sé que no vull.

Ara, la sang bull.

Valediction (valedicció) Paraula anglesa que no té una equivalent en català o castellà i vol dir més o menys, paraules o discurs de comiat. Comiat.