Coratge infantil

De menut, una voluntat innocent
s’apodera dels somnis lliures de peatges.
Els convertix en màgia.
Universos paral·lels convivint
dins de la ment d’un infant.
Curiositat per un món en canvi constant.
Aleshores vaig entendre:

El progrés renova la societat,
les diferències muden d’uniforme,
diversitat, a les ordes de la unitat.
Un futur edificat amb ciment
de baixa qualitat i data de caducitat.
Però, res hi ha perdut fins a l’últim sospir.
Queda molt per construir entre les ruïnes
on juguen els xiquets.
D’una casa enderrocada,
ix un palau.
La imaginació
sempre serà una arma de creació.
A la incertesa ens hem d’abraçar
si no volem ser ànimes encadenades
a la seguretat de la perfecció artificial.
Xiquets! Xiquetes!
Alegria per a viure!
Ni eufemismes, ni subterfugis,
compartim una realitat conjunta
i cada casa és un món.
Potser, l’existència és aportar
el teu gra d’arena.
Qui sap?
Conquerirem l’univers
amb el coratge i la força d’esperit
d’una ànima tan bella com el cor
d’un nen alegre.
Explorem, investiguem,
no ens cansem.
Queda tant per fer…