No name

Ferides obertes, supuren lentament,
relacions moribundes, la sang,
cobrix les paraules no pronunciades.
Buit infinit, absorbix les veus que s’apaguen,
no vull caure. Queda molt de camí.
Si no puc ballar, cantaré,
si el meu cant és lleig, parlaré,
si quan parle ningú escolta,
escriure versos miraculosos que sanen
quan ens agafem de les mans.
Enfront un de l’altre,
una escena intensa i tendra.
Recobrar la vista quan les mirades es troben,
observar l’infinit dins dels teus preciosos ulls,
sentir l’escalfor d’un cos amic;
reconforta este pensament
al bell mig d’esta soledat.
El teu somriure, energia aclaparadora, acció-
reacció-resposta amb el meu somriure.
Els llavis formen besos,
les mans mouen carícies,
els sentiments es multipliquen,
les emocions bullen al compàs del batec,
tot desig deixa de tindre forma,
perquè no volem formar un parany,
no volem engabiar l’estima.
Definir allò que ompli,
descriure allò que afecta l’ànima.
Cap etiqueta ens marca la pell,
el teu nom desapareixerà
junt amb el meu…