Arxiu de la categoria: Relats breus en valencià.

Relats fets en valencià.

Contes curts de butxaca


                                                      La fulla cau, l’arbre segueix en peus Tardor, estació de canvi, època de nostàlgia, temps de bells records. Encanteris que reforcen els nostres llaços. Les fulles mostren la seua maduresa abans de caure. L’arbre; segueix arrelat. Et vaig veure … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

La nostra batalla, la seua guerra


“La veritat és com una manta que sempre et deixa els peus freds. L’estires, l’estens i mai és suficient. La sacseges, li dónes puntades, però no arriba a cobrir-nos. I des que arribem plorant fins que ens anem morint només … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Família, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

Joc de déus


“Amb la ciència, les idees germinen en un jaç de teoria, forma i pràctica que impulsen el seu creixement, però els jardiners hem d’anar amb compte…perquè algunes llavors són les de la ruïna…i les flors més belles són en ocasions … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

Pensar és revolucionari


“La més bella de les jugades del Diable és persuadir-te que no existix” Charles Baudelaire Atticus havia sentit parlar d’un home molt peculiar. En qualsevol poble de la comarca eixia a la llum el seu nom: Manel, el vell de … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | 1 comentari

Caín. “La conversa interior”.


“Símil sobre la inòpia i la desídia social imperant entre els feliços ciutadans: S’agafa un misto, s’encén, es deixa caure dins d’un polvorí i després es tanca la porta. Tot seguit s’ha de pensar. – Potser, no passe res… “ … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | 1 comentari

L’encaputxat


“Del que tinc por és de la teua por.” William Shakespeare Conten que fa un temps va aparéixer per la ciutat un xic d’aspecte estrany, taciturn i solitari. Cap persona de la ciutat coneixia la procedència exacta d’este personatge tan … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

El silenci


Conta la llegenda que una volta es reuniren totes les forces còsmiques en un punt. A saber, la llum, la vibració, l’orde, el caos, etc. L’univers-pare se sentia orgullós de veure’ls a tots junts. I per a reafirmar el seu … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

L’ecologista


“Qui per distracció o incompetència detinga, encara que només siga un moment, la marxa de la humanitat, serà el seu salvador.” Emil Cioran. Ecologista convençut, sempre preocupat pels problemes del món, ferm activista, sempre lluitant pels éssers vius que no … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Estat somniòtic, Neomorfosi, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

La lletra menuda


Estava citat a les 12 h amb el subdirector del banc XXXX. Tant Carme com jo havíem sigut despatxat dels treballs per retall de personal, feia un any i mig. Des de feia tres mesos no havíem pogut pagar la quota … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari

Homenatge


“Un home mata a la seua dona davant dels dos fill i poc després es suïcida llençant-se pel balcó. El succés ha ocorregut entre les 20 h i les 21 hores en el poble de Santa Faç. Es desconeix si … Continua llegint

Publicat dins de Atticus, Col·laboracions, Relats breus en valencià. | Deixa un comentari